Hi ha arbres de metall que hom no sap si són morts o revivint, però el cas és que atreuen la mirada. Hi ha formes il.lógiques, robustes i recarregades de detalls, hi ha mapamundis de mons impossibles i hi ha formes de tota mena que obliguen l´espectador a detenir-s´hi al davant.
JAVIER MARTIN “Ideal” de Jaén 15- I- 2005
Sota el títol “Llibres viscuts”, Àngels Freixanet ens proposa un joc plàstic en diverses direccions, tant pel que fa al desenvolupament estètic del conjunt, com pel rerafons que descobrim més enllà de cadascún dels originals. Perquè els qui estimem els llibres comprendrem de seguida la tansformació que pateixen a mans de l´artista, que els converteix en objectes amb un valor intrínsec, per damunt del contingut que els hi poguem associar.
HECTOR LOPEZ “Heraldo de Aragón” 23- XI- 2000
Àngels Freixanet recupera el que sembla mort i aconsegueix donar-li una nova vida, que no és un clonatge de l´antiga, sinó que és una resurrecció dels conceptes.
JOSEP M. CADENA “El Periódico” 13-I-98
Després vindrà l´època en la que s´enamorarà dels materials vells, tot pressentint que les vides anteriors deixen una energia a la matèria que es transmet a aquell que la sap rebre. Així començarà a treballar el ferro i la fusta, elaborant les seves escultures a partir de ferros trobats al camp o al carrer i de fustes que el mar ha dipositat a la sorra o que un vell pescador li regala quan li cauen a la xarxa.
MARIA DOLORS MUNTANE “Artes Plásticas” Nº 64 – 1998
El títol de la mostra “Esculturas per a conviure”, fa referència a la concepció de l´escultura i de la pròpia essència de l´art que la Freixanet té. No crea l´escultura per observar-la a distància, sinó que pensa que cal tocar-la, conviure amb ella.
JAUME VIDAL “El País” 21-V-96
Les escultures de Freixanet barregen les formes alades que tenen l´horitzó al cel amb d´altres arrelades a terra a la que els troncs d´arbre doten d´una vitalitat espontània configurada tal i com es troben.
CARLOS GARCIA-OSUNA “Ya” 8- X- 89
Si no tinguessim proves de que, tot i el ric i suggeridor ventall de fets fortuits amb que compta la naturalesa, aquesta no ha estat capaç de produir unes formes similars, hom pensaria que les escultures d´Àngels Freixanet semblen talment obra d´un fenòmen natural, sense intervenció humana.
RAMON CORNET “Regió 7” 15- IV- 89
Amb la sèrie de cavalls que aquesta escultora ara presenta, hom podria pensar que s´ha adscrit rapidament als nous corrents de figuració que dominen la pintura i que, per les dificultats que comporten, han trobat pocs adeptes en la escultura, llevat d’excepcions com Francisco Leiro (en fusta) o Jaume Plensa (en ferro).
PILAR PARCERISAS “Avui” 28- VI- 84
Àngels Freixanet visita aquests cementiris on la desferra industrial espera la seva mort definitiva i allí procedeix a una tasca miraculosa i evangèlica: la de la resurrecció.
RAFAEL MANZANO “El Noticiero Universal” 15- VI- 84
Insereix els materials agafats de la realitat dins l´àmbit artístic per tal d´explorar les seves qualitats, tot elevant el fragment prefabricat a la categoria d´obra d´art.
CONXITA OLIVER “Avui” 14- XI- 82
Utilitza el ferro, afegint-hi ciment tractat amb àcids a fi d´aconseguir tonalitats similars a l´òxid del metall. En general utilitza deixalles, en un intent de transformar en útils les coses considerades com inútils.
FRANCESC ARROYO “El País” 7-XI- 82
Tot aixó dóna a l´obra d´Àngels Freixanet una projecció materialitzada, de vegades a l´alçament del ferro, d´altres a l´arrelament total a la terra…i converteix l´escultura en un objecte al qual no seria gens difícil qualificar com la màgia al centre de la llum.
FRANCESC RODON “Treball” 4- X- 79
Tota la seva obra ofereix connotacions familiars a l´ “art pobre”, en la mesura que el material exposat al rovell i a la corrosió dels àcids aporta aquesta commovedora sensació de desemparament, oferint un ampli espectre de possibilitats a alló que en altre temps foren maquinàries útils o objectes no exempts de bellesa.
ROSA MARIA DE LA HIDALGA “La Estafeta Literaria” 1- XI- 76
Sembla com si l´artista hagués bastit a l´aire les seves escultures, col.locant- hi cada peça de ferralla, i que uns s´haguessin soldat amb els altres misteriosament, tot seguint un ritme a l´espai, un ritme ordenat i armònic.
FERNANDO GUTIÉRREZ “La Vanguardia” 29- XI - 75
Té força i fins i tot un cert brutalisme, que contrasta amb la d´alguna manera poètica arrancada del contingut argumental expressat en el títol “Ocells i laberints”-
SANTOS TORROELLA “El Noticiero Universal” 25- XI- 75
Freixanet va pel camí que van seguir el gran Julio González i successors, d´entre els que no escapa, en un moment determinat, en César. D´aquesta manera, ha sabut recuperar per a l´art el que la societat va abandonar per inservible.
ARNAU PUIG “Gazeta del Arte” 1- III – 74
Comentaris
A poc a poc vaig estenent
en ell petjades de la gent,
entrant, sortint
pel llarg dolor del fosc lament,
el laberint.
De partida, sin crearse mayores problemas, Àngels Freixanet establece una complicidad con la naturaleza en su trabajo de desgaste y recuperación. Sus objetos tienen los colores de la erosión y las heridas de la ruptura final. Por esas llagas o esas bocas los metales recuperados hablan en su lenguaje propio, libres de la tiranía que los había condenado al silencio de los residuos.
JORGE EDWARDS
Borges knew that books were dangerous. He knew that libraries contain all the terrors and weaknesses mankind proudly manifests. Books lived. But do we actually live books or do books “live us”? Ask Àngels Freixanet.
HOWARD RODGER MACLEAN
la felicidad de las rocas vuelve
a brillar intacta. La madera
sueña tus estrellas, rutilando, gotas
de agua permanecen
densas de placer en esperanza,
Àngels, en esta
contenida precisión que tú quisiste
redimir por la quebrada
ruta sin pavor hacia los dioses
que ya conoces, con que tú juegas.
